Full bibliography

Un dels poemes més famosos de W. H. Auden, la seva elegia a W. B. Yeats (“In Memory of W. B. Yeats”) conté un vers que difícilment podria haver estat escrit en èpoques anteriors, “perquè la poesia fa que res no passi”; en el mateix poema, just al començament, el poeta dóna una altra imatge que enllaça amb un dels altres grans poemes seus, “Musée des Beaux-Arts”, “Far from his illness/ The wolves ran on through the evergreen forests,/ The peasant river was untempted by the fashionable quays” (W. H. Auden, 1966: 141-143). Molt similar a la imat ge del dolor i del sofriment aliens quan en l’ècfrasi del quadre de Brueghel tot passa en plena normalitat en el moment que Ícar s’enfonsa en l’aigua. Potser en algun instant es pot arribar a pensar que la funció de la poesia no fa que passi res (la relació amb el poema de Yeats és amb la seva activitat política en pro de la independència d’Irlanda) i s’hauria de quedar en la con templació de la bellesa, aquella contemplació desinteressada, plaer desinteressat del que parlava Kant. És en un altre ordre de fets que la poesia no pot “actuar”, no té una incidència en la realitat que, en aquest cas sí, podria arribar a reflectir. Ambdós poemes d’Auden apareixen l’any 1939.